Perfil: Carles Bosch

Carles Bosch va néixer a Barcelona fa ara 52 anys. Va acabar la carrera de periodisme a l’Escola Oficial, ja desapareguda, l’any 1975. Però, a més, també va estudiar dret.
Ha treballat a revistes com Ajo Blanco o Interviu. Porta 20 anys treballant com a reporter del 30 Minuts, programa de TV3. El seu primer reportatge el va realitzar poc després d’acabar la carrera, analitzant els graffitis dels wàters de la Universitat Autònoma de Barcelona. Cinc anys després va tornar-hi, per veure l’evolució.
Ha realitzat reportatges informatius per a la televisió catalana a la Guerra del Golf, a la de Bòsnia i a Kòsovo. A Bòsnia va fer molts reportatges, com “Les roses de Sarajevo”, on després de quatre anys de guerra era difícil trobar un tema pel qual la gent s’interessés.
Però el seu gran èxit va arribar quan va dirigir, amb Josep Maria Domènech, la pel·lícula documental Balseros. Aquest ha estat el seu treball més important, pel qual el van nominar als Óscar.
L’any 1994 va anar a Cuba a gravar els balseros que sortien cap als EE.UU. Cinc anys després una de les persones que havia gravat el va trucar i li va descobrir que la història encara seguia endavant, i que era prou interessant com per fer una pel·lícula.
Així va arribar Balseros. Aquesta pel·lícula li ha proporcionat un gran nombre de premis. Al principi eren premis de cinema, però ara que el documental arriba a les televisions, també arriben premis relacionats a aquest mitjà i al periodisme, i segons ell és bo, perquè retornen “als seus orígens”.
Reconeix que la sort i la intuïció han tingut molt a veure en tot el que ha aconseguit en el terreny professional, i que la cronologia sempre ha estat al seu favor.
Ara està a l’espera de que li arribi un nou projecte que l’entusiasmi tant com Balseros. Sent la pressió que provoca el fet que t’hagin nominat a un Óscar, i espera no decepcionar ningú, cosa que el preocupa.
Se sent orgullós de la seva trajectòria professional: “Crec que he fet el que he volgut en el món del periodisme. He fet el periodisme que a mi m’agrada, per la sort del calendari i perquè sóc molt tossut”.