La cultura es la immersión de la vida
Des de fa uns dies "han aparegut" a la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB una gran quantitat de cartells "reivindicatius". A la porta d'una de les aules algú ha escrit: "La cultura es la immersión de la vida". La meva interpretació és que la nostra vida seria molt millor si no tinguéssim cultura.
Tal com deia Freud la cultura fa que ens reprimim, i que no fem les coses que realment voldríem. El que realment voldríem seria fer l'amor, pensava ell. Avui, Josep Maria Perceval, un professor de la mateixa facultat, ha explicat que el col·lectiu de dones va ser una creació del homes, que es caracteritza perquè no et pots fiar d'elles, i perquè a més són promisqües. Ho explicava sense creure en aquestes dues característiques. Freud estaria d'acord en això de que som promisqües, perquè segons ell la nostra única pulsió és aquesta, el nostre únic instint és la recerca del plaer sexual. Però no només les dones. Els homes també, fins i tot tenen més fama d'apasionats del sexe. Un amic meu em va dir l'altre dia, en to irònic: "Ahora resulta que todos los hombres tenemos complejo de aguaplast, tenemos que ir tapando todos los agujeros que nos encontramos".
Doncs bé, per tots aquells que estiguin d'acord en que el sexe és el nostre únic objectiu, potser hauríem d'estar agraïts que existeixi una cultura que ens deixa descubrir altres plaers.
Però també s'ha de dir, que fins i tot Freud, un home que pensava que la cultura no ens deixa comportar-nos com realment voldríem, després de viure una guerra mundial, es va adonar que els humans tenim dues pulsions. A part del ja esmentat "eros", resulta que també tenim el "tanatos". És a dir, que les persones gaudim amb el sexe i amb la violència. Després d'adonar-se'n, va arribar a la conclusió que és bo que hi hagi una cultura que ens reprimeixi.
De tot això el que no m'agrada és que la visió de l'espècie humana és realment dolenta. Aquesta imatge jo no la tinc, potser perquè mai he observat aquestes pulsions com a úniques en cap de les persones que conec.
Tal com deia Freud la cultura fa que ens reprimim, i que no fem les coses que realment voldríem. El que realment voldríem seria fer l'amor, pensava ell. Avui, Josep Maria Perceval, un professor de la mateixa facultat, ha explicat que el col·lectiu de dones va ser una creació del homes, que es caracteritza perquè no et pots fiar d'elles, i perquè a més són promisqües. Ho explicava sense creure en aquestes dues característiques. Freud estaria d'acord en això de que som promisqües, perquè segons ell la nostra única pulsió és aquesta, el nostre únic instint és la recerca del plaer sexual. Però no només les dones. Els homes també, fins i tot tenen més fama d'apasionats del sexe. Un amic meu em va dir l'altre dia, en to irònic: "Ahora resulta que todos los hombres tenemos complejo de aguaplast, tenemos que ir tapando todos los agujeros que nos encontramos".
Doncs bé, per tots aquells que estiguin d'acord en que el sexe és el nostre únic objectiu, potser hauríem d'estar agraïts que existeixi una cultura que ens deixa descubrir altres plaers.
Però també s'ha de dir, que fins i tot Freud, un home que pensava que la cultura no ens deixa comportar-nos com realment voldríem, després de viure una guerra mundial, es va adonar que els humans tenim dues pulsions. A part del ja esmentat "eros", resulta que també tenim el "tanatos". És a dir, que les persones gaudim amb el sexe i amb la violència. Després d'adonar-se'n, va arribar a la conclusió que és bo que hi hagi una cultura que ens reprimeixi.
De tot això el que no m'agrada és que la visió de l'espècie humana és realment dolenta. Aquesta imatge jo no la tinc, potser perquè mai he observat aquestes pulsions com a úniques en cap de les persones que conec.
1 comentario
la lluna,la bruna -